Solo Aire
Vista d’exposició a Galeria Taranmana, Andorra. Pintura, instal·lació i una atmosfera on el buit i la matèria dialoguen amb la fragilitat del present.
Art contemporani · Cuba / Andorra
Escultura, instal·lació, dibuix i pintura: una obra construïda des de la memòria, la matèria i les tensions socials del present.

Biografia
Nascut a Cienfuegos (Cuba, 1971), inicia els seus estudis a l’Escola d’Arts Plàstiques Rolando Escardó. Continua la seva formació a l’Havana, a l’Institut Superior d’Art i a l’Escola Nacional d’Arts Plàstiques, especialitzant-se en escultura. Actualment viu i treballa al Principat d’Andorra.
Exposa regularment des dels anys noranta. La seva participació a la 55a Biennal de Venècia amb la instal·lació “Fixed in contemporaneity” marca un punt d’inflexió en la visibilitat internacional de la seva obra.
Ha col·laborat amb galeries i projectes a França, Corea del Sud, la Xina, Espanya, Cuba i Andorra, i ha participat en fires internacionals com Art Élysées, Art Jeju i Art Shenzhen.
Selecció
Sèries i projectes
Vista d’exposició a Galeria Taranmana, Andorra. Pintura, instal·lació i una atmosfera on el buit i la matèria dialoguen amb la fragilitat del present.
Sèrie vinculada al dibuix, la repetició i el moviment. La línia esdevé estructura, desplaçament i possible sortida.
Instal·lació presentada a la 55a Biennal de Venècia. Una metàfora sobre la impossibilitat d’avançar en una societat deshumanitzada.
Instal·lació amb estructures metàl·liques i presència orgànica. Una reflexió sobre consum, límit, precarietat i aparença.
Trajectòria
Textos crítics
Arnau Puig · filòsof i crític d’art
L’art és el tractament simbòlic i conceptual de la sensibilitat emocionada. Javier Balmaseda converteix l’experiència personal, la memòria del paisatge i la pressió social en una forma autònoma, plàstica i contemporània.
La ruta migratoria parteix dels crancs que travessen les carreteres prop de Cienfuegos en direcció al mar. La imatge natural es transforma en una reflexió sobre migració, indiferència i supervivència.
Henry Périer · crític d’art
El sentit d’una obra neix tant del seu context com de la seva composició. En aquesta instal·lació, Balmaseda transforma una memòria de violència i precarietat en una metàfora poderosa de la immobilitat humana.
Els cavalls amb les potes substituïdes per amortidors parlen d’un sistema social deshumanitzat i dels obstacles que impedeixen realitzar plenament el potencial humà.
Audiovisual